Personalment, l'ètica és una assignatura que hi trobe un poc... no se com dir-ho, extranya, ja que tota ella la podria resumir en, "fes el que tu mateix hi cregues correcte". He estudiat, per ara, únicament un poc d'Aristòtil, Epicur, els utilitariestes, els cínics i ara Kant. I què voleu que us diga, de tots aquests Kant és l'únic que s'adapta més o menys a la meva manera de pensar. Tots els demés parlen d'una felicitat a aconseguir. Aristòtil, per exèmle, parla d'autorrealització, cosa que jo no comparteixo del tot, ja que no és llei universal. Sincerament, totes aquestes teories les destrie. Crec, que com a persones que hi som, hem d'imposar-nos nosaltres mateixos les pautes a seguir. Kant, com estic veient ara a classe, intenta no dir-nos el que hem de fer, sinò ens diu unes lleis que ningú pot rebutjar, es a dir, de validesa universal. Aquestes són les que vertaderament em convencen, ja que respecta la nostra autonomia i, al no dir-nos el que hem de pensar o fer, ens allunya de l'heteronomia moral. Bé amics, dieu alguna cosa d'aquestes a classe d'ètica a veure si el professor us dona el vist-i-plau, ara que s'acosta l'evaluació...:)

Avui, he entrat al bloc d’un amic i en un post parlava d’un trombonista famós i hi havia un vídeo. La cosa és que han entrat uns quants trombonistes més i se m’ha ocorregut que des d’un post es podria crear un fòrum de conversa sobre aquest tema, on cadascú expose problemes que hi tinga, dubtes, o alguna cosa… Mira, a veure si funciona!! Entreu-hi trombonistes!!! JO per exemple, recomano que per a carrer, si algú vol trombó es compre algun de la marca consolat demar, que hi estan a molt bé de preu i donen molt bon resultat!! Clar, cal provar-los primer... Si és trombó per a estudi, o alguna cosa més professional, jo toco amb un Bach, però Conn també està prou bé, o Edwars, Tein (encara que sen pugen molt de preu). Cadascun té la seva coseta... Bé. També es pot parlar de trombonistes famosos, com ha fet Toni! Bé, a veure si aconsegueixo atraure algú ací!jaja. Vinga, deixeu comentaris músics (i no músics també si voleu saber algo!). Saluts!!

Avui, a classe d’orquestra hem estat parlant sobre per què hi ha sindicats fins i tot per a Setmana Santa i no hi ha cap per a estudiants musics. És curiós. Jo crec que és perquè si ja tenim poc de temps, qui va a agafar la feina d’organitzar un sindicat? Però, crec que amb un esforç, que no dic petit… , podríem aconseguir que sens done alguna ajuda a l’àmbit de l’ensenyança, com que es pose de dues a tres la assignatura religió/alternatives i que tinguem la possibilitat de no anar, ja que veig que suplir l’assignatura és impensable per part d’alguns encara... Jo us animo, musics, a que hi promogueu aquesta idea si us pareix bé. Jo miraré de fer tot el que puga, però sols em queda un any (sense comptar aquest) i no se si ho duré endavant... ho intentaré quan s’acaben els exàmens....

Ah, m’ha vingut al cap ara una queixa cara els professors que em molesta molt, i és que hi ha alguns que quan preguntes alguna cosa que contradiu les seves afirmacions es tornen bojos cridant i tirant-te puros sense parar, fins que callen i veuen que tens raó. En aquest moment, alguns es disculpen, d’altres no tenen la suficient humilitat per a fer-ho... Tothom ens podem equivocar, però el perdó és el que ens fa més persones i ens dona certa altura moral. Així que únicament dir que us assegureu que l’alumne està equivocat i que tragueu paciència d’on pugueu, però no ridiculitzeu mai alumnes amb la raó als llavis. Tot això ho dic per experiència i sense intenció d’ofendre ningú. Moltes gràcies.

Avui m’he fet una pregunta que m’ha resultat molt curiosa, i m’agradaria que em respongueren tant professors com alumnes. Si el professor perdera uns exàmens abans de corregir-los, quina solució posaríeu al problema, contant que el temari d’aquest era extens? Hi ha gent que diu, “doncs, que ens pose un 5 a tots i au”. Crec que aquesta mesura és prou roina ja que per a uns la nota quedaria per damunt del que es mereixen i per altres seria totalment al contrari. També m’han dit, “repetiria l’examen”. Bé, jo crec que d’aquesta manera l’alumnat paga el descuit del professor, encara que em diguin que ens serveix per recordar matèria passada. Finalment està la resposta que més m’agrada, que és que, si es repetira l’examen estudiarien els mateixos que han estudiat per al primer, de manera que per a què donar més feina a aquests més aplicats? Doncs, no es conta la prova i es segueix amb el temari fins fer un altre control on els alumnes, si hi estan d’acord, es juguen la nota de l’avaluació. Si no hi estan d’acord, hauran de repetir l’examen perdut per que puga fer mitja amb aquest últim. Bé amics, deixeu-me algun comentari comentant el que penseu, i si hi ha més solucions... que m’ha deixat encuriosit aquest tema...

Bé, ara que hi estem en dates pròximes a falles, músics, us demano que no contribuïu a que se’ns continue veient una imatge d'alcohòlics i animalots, com fins ara... Tothom sap del què me’n parlo... I és què certament cada dia se’ns associa més amb aquestes conductes, que de vegades van bé, tot s’ha de dir, que no fa mal qui disfruta amb la seva feina, però d’altres disfutem tant que la imatge que s’hi veu des de fora és un poc, diguem, “inadequada”. Bé, vaig a ser “clar i net”, MODEREU-SE, que m’apena molt sentir comentaris despectius cara els músics de banda...

Això si, quan s'haja de fer festa, se'n fa eh!!!

Exercici de classe (sobre frases fetes):
-Pujar els colors a la cara: Avergonyir-se d'alguna cosa.